La Azotacalles
Blog de Andrea Daza Tapia. Navegamos de derecha a izquierda [iPad friendly] o de abajo para arriba. Depende. Benvinguts.
You can scroll the shelf using ← and → keys
Conduir amb Quimi Portet
25 October, 2012 — Català, Catalunya, integració, Música, Quimi Portet
Perdoneu-me: vull escriure amb una mica de cara i ulls, però sempre erro.
Nivell de català elemental (faig el suficiència 1, tot just ara).
Pompeu Fabra es recargola a la tomba quan escric.
Des de Caracas somniava que em perdia per Barcelona. Conduïa de casa a la feina i de la feina a casa, escoltant “Matem Els Dimarts I Els Divendres” en loop, l’únic disc del Quimi Portet que tenia. Me’l havien regalat, com a preparatiu per al meu personalíssim Projecte Cat.
Vaig arribar a Catalunya quan Els Matins de TV3 encara els presentava el Cuní. Matins punt sí. Matins punt no. José Montilla era president de la Generalitat, que déu n'hi do. La Vanguardia només es llegia en castellà. Al principi, dels gags del Polònia, jo no n’entenia ni un borrall. Tot i que em feien gràcia. Llavors els veia, però, amb un apuntador què m’expliqués el què. Una vegada, tornant a casa, vaig agafar la Renfe cap a l’Hospitalet del Llobregat, enlloc de Barberà del Vallès.
Ara, si no veig el Polònia em poso malalta. Mai més no he tornat a equivocar-me agafant el tren, tot i que segueixo sent la mateixa boja perduda de sempre. He anat tres vegades a lo Delta de l’Ebre. He tingut dues parelles lingüístiques. He fet un màster. He après la llengua [encara em queda molt]. I aquest cap de setmana he recordat, amb certa recança, els dies de Caracas, perquè divendres passat, finalment, he vist el Quimi Portet en concert. Vaig anar a veure’l fins a Olot. “I creix la sospita que devia existir un camí més curt per venir aquí”, però m’ensumo que... progresso adequadament ♪♫ .